L’havia vista molts cops. Ell, com un senyal de bona educació, sempre saludava a tothom amb un somriure, i amb ella no feia cap mena d’excepció. Això sí, en aquest cas en el seu cap aquella noia no era pas una persona més. No sabia com definir aquesta sensació que irradiava: una energia, una vibració, una sensació… tant se val com ho definís. Potser en alguna llengua hi hauria una paraula per explicar-ho però això era el menys important en aquell segon. L’únic fet empíric que constatava cada cop que es creuava amb ella a la porta d’entrada o al passadís és que a ella se li apujaven els colors de la cara.

No tenien oportunitat de coincidir més enllà de creuar-se en anar o tornar i no havien parlat mai més enllà del “bon dia” o “adéu”, però una inquietant i emocionant aura es generava per un moment en aquell intercanvi furtiu de mirades.

Hi ha diferents tipus d’odi. Un dels més comuns és l’odi produït per la por. Por al que sigui. Qualsevol persona pot tenir por a certes “amenaces” per egoisme, desconeixement, ignorància… La por ens treu les nostres ancestrals reaccions i, entre elles i freqüentment, la ràbia.

Fa uns dies vaig presenciar una escena molt clara i que em va fer pensar molt. Ella expressava la seva ràbia cap a un absent. Una ràbia desmesurada cap a una persona que temps abans havia estat algú per a ella. No és odi: és por a l’amor.